RAP AMB SALSA DE CRUSTACIS I LLAGOSTINS

Un plat senzill i fàcil per aquestes festes...

8             rodelles de rap
500         gamba vermella congelada o algun marisc vermell
1             ceba tendre
1/2          pebrot vermell
700         crema de llet
               conyac
16           llagostins


Enfarinem i fregim el rap una vegada salat, el retirem sobre paper de cuina.
Sofregim la ceba i el pebrot, afegim les gambes i sofregim bastant, tirem-hi el conyac i seguidament la crema de llet. Ho triturem tot i ho colem.
Fem els llagostins a la planxa ( no gaire).
Fem bullir la salsa que em obtingut i un cop bull la posem bé de sal, i hi afegim el peix i els llagostins deixem coure uns minuts i llest.


La salsa també es pot convertir en una crema de marisc.

Espero que us surti bé.

Bon Nadal!!!!!

Que beure...

Rap a l'estil de Cadaqués

Fa uns dies vaig estar a Cadaqués un poble que m'agrada molt i em porta molt bons records. Pasejant pel passeig em va venir al cap una recepta que fa temps que no faig i surt molt bona.


Peix de roca per un fumet
Garotes
Rap
Ceba
Porro
Alls
Llor
Frígola
Picada d'all, pa torrat, ametlles i safrà.
Petxines
Musclos

Enfarinem el rap i el passem per la paella amb una mica d'oli, prèviament salat.
En el mateix oli  hi sofregim la ceba l'all i la tomàquet, ho lliguem amb una mica de farina i afegim el fumet.
Hi posem el rap i que es cogui uns minuts.
fem la picada amb els ingredient llistats i un parell de garotes ( sense les garotes queda igual de bé).
Al final i afegim les petxines els musclos i la picada, ho deixem coure un parell de minuts.

Un plat de peix ràpid i senzill, però segur que quedeu bé.

Errors que es cometen al bullir pasta

Bullir pasta sembla fàcil, i ho és si es fa bé, sinó en ocasions no queda bé i no sabem perquè.

Error 1 : Coure la pasta amb poca aigua.

El nom tècnic de coure la pasta és bullir a l'anglesa. Això vol dir amb abundant aigua, la pasta necessita moure's mentre es bull, si ho fem en un recipient petit o amb poca aigua s'enganxa. La proporció per bullir pasta seria 150 g. de pasta  1 L. d'aigua.

Error 2: Posar la sal desprès de coure la pasta.

A efectes culinaris, posar la sal amb l'aigua freda o quan bull no varia res, si que varia a efectes químics perquè l'aigua salada tarda més en bullir, això vol dir més despesa energètica, ho sigui que es millor tirar-li quan l'aigua bull, però abans que la pasta. Si tirem la sal un cop em bullit la pasta no ens quedara amb un sabor uniforme.

Error 3: Refredar la pasta.

La pasta un cop parem el foc segueix coent, això vol dir que si em de fer una salsa es millor fer-la abans i si em de deixar la pasta un temps abans de tornar-la fer servir, es tindria que escorre, refredar i aver tret un o dos minuts abans, que serà el temps que acabarem de coure-la amb la salsa.

Error 4: Posar oli o mantega a l'aigua,

Si hi posem oli o mantega (o sigui greix), el que fem es que fagi una pel.lícula al voltant de la pasta que no ens deixa que absorbeixi bé els gustos de la salsa, o el que hi afegim desprès. Si no volem que s'enganxi el que em de fer es remenar més sovint.

Error 5: Afegir la pasta quan l'aigua no bull.

La pasta s'ha de tirar quan l'aigua bull, si ho fem abans la textura de la pasta no serà la correcte, i un altre detall es que el temps de cocció que ve especificat en cada paquet de pasta està controlat a partir de que l'aigua bull.


Doncs ja ho sabeu bullir pasta és fàcil si saps com. Un altre dia explicaré com fer la pasta fresca a casa.

avui he menjat a... Can Rubén

El dissabte passat varem estar dinant a  Can Rubén, un restaurant familiar situat a Pals, poble bonic on els hi hagi.
 No era pas el primer cop que el visitàvem, ja hi havíem menjat d'altres cops i hi tornarem segur.
Sempre que vaig a Can Rubén menjo arròs ( jo menjaria arròs cada dia), es un dels meus plats preferits, en totes les seves representacions, però sobretot l'arròs a la cassola o la paella.
En aquest restaurant només tenen dos tipus d'arròs. No cal tenir-ne més, si els fas bons, d'altres llocs tenen mes varietat i no n'hi cap que valgui res.
El restaurant està situat al costat de la carretera amb fàcil accés i bastant d'aparcament, té una zona amb gronxador (bastant vells), i a l'estiu es pot menjar a fora

El servei: No varem reservar, però varem anar a dinar aviat, es millor reservar. Ens va atendre la mestressa, molt bé ( com sempre). Les taules son espaioses i parades amb senzillesa, la sala es acollidora i els serveis estan nets.

El menjar: La carta  no es molt extensa, però a mi això ja em va bé, no m'agrada estar mes estona mirant la carta que menjant. A part tenen un full amb suggeriments, ja tindrien que pensar en canviar-los, perquè eren suggeriments d'estiu i ja estem al Novembre. Varem demanar uns entrants, res especial, quelcom per esperar  el plat estrella l'arròs. Un arròs fet al punt, un xic sucós, però no caldós, amb salsitxes com el que feia la iaia, un arròs a la cossola com els d'avans, amb un sofregit sense gaire tomàquet i amb hores de cocció, això es notava en el color fosc i no vermellós o el que seria pitjor groc.

Conclucció: En definitiva, no espereu trobar cuina molt sofisticada, això si, si voleu menjar  possiblement un dels arrossos qualitat preu mes bons d'aquella zona, aneu a Can Rubén.

Puntuació:   8

avui he menjat a... Can Castells

El diumenge varem a anar a dinar a Can Castells http://www.restaurantcancastells.es/. Can Castells es un restaurant casolà, situat al costat de la N-II, es una masia catalana, amb bastant d'aparcament i una zona per als nens amb uns gronxadors molt vells i no gaire segurs. El restaurant està arreglat i es bastant acollidor, les taules estan una mica juntes i això fa que el de la taula del costat estigui massa aprop.

El servei:  varem reservar, i sort perquè hi havia bastanta gent, no ens varem esperar a l'entrada, ens varen seure ràpidament, el servei va ser molt correcte i atent ens va servir una cambrera, i  durant tot el dinar va ser la mateixa, i això es d'agraïr.

El menjar: els plats de tots els de la taula, eren correctes en la cocció, no tant en la ració, si fem una valoració quantitat-preu. La qualitat de la matèria prima era bona, però cap dels segons plats portava guarnició, la demanes a part i la cabran a part, i mirant els preus podrien portar la guarnició inclosa de sobres. Els plats de la carta no tenen pretensions, i saps perfectament els que demanes, una carta justa sense masses plats.

Conclusió;  varem menjar bé però una mica car.

Puntuació:  6

Saltat de pinetells i salsitxes amb espàrrecs verds

Avui he anat a buscar bolets i he trobat alguns pinetells (Lactarius Deliciosus), hi ha gent que diu que els rovellons son més bons, però a mi personalment m'agraden més els pinetells, per la seva carn més consistent i un sabor que sembla que estiguis al vell mig del bosc quan els estàs menjant.
No n'he trobat molts, podria dir que encara no se'n fan, que no ha plogut plou, "que no se que o que no se quantos", poder es veritat tot això però el mes cert es que jo no en se gaire de buscar bolets ( bé segons amb qui em compari, es clar), però tot i així n'he trobat prous per fer-los per sopar, i aquí us deixo la recepte que he fet, una recepta fàcil i ràpida que també es pot fer amb altres bolets.

500 gr. de pinetells
10 unit. de salsitxes
1 unit de ceba
2 unit. d'all
6 unit d'espàrrecs verds

-Primer de tot treiem el budell de les salsitxes i en fem bolets, les saltem amb oli d'oliva, i les retirarem a un plat.
-En la mateixa paella, saltejarem la ceba tallada a juliana ( a tires fines), els pinetells nets i trossejats ( és aconsellable no rentar-los amb aigua, però si  ho feu tampoc es la fi del món), amb l'oli bastant calent, seguidament els espàrrecs tallats ( no hi poseu la part més dura), i ho remenarem un xic, ho deixarem coure uns 2 o 3 min.(vigileu el foc).Quan quedi aproximadament un minut hi afegirem l'all a làmines.
-Per últim hi afegirem les salsitxes remenarem un moment i ja està a punt per menjar.

A aquest plat hi podeu afegir-hi pasta fresca bullida a part i ja teniu un altre plat diferent i igual de bo.

Espero que ho proveu.
Bon Profit!

Panellets

S'acosta l'època de fer panellets. Son unes postres molt nostrat, a base d'ametlla, sucre, ous i aigua,  i que algun any o altre tothom a acabat fent a casa. 

L'origen dels panellets igual que la castanyada i d'altres dolços, prové del món religiós   ( almenys una cosa bona ens han aportat). A finals del segle X s'inplantà, una festa l'endemà de Tots Sans per resar pel difunts. Els campaners dels pobles, tocaven les campanes tota la nit, perquè la gent no s'oblides de resar. Tothom s'acostava a l'esglèsia a portar fruits secs, castanyes torrades, vi dolç, i uns pastissets d'ametlla, perquè els homes que tocaven les campanes no defallissin. Així sorgí la festa de la castanyada i els panellets.

Avui en dia es fan panellets de sabors, que aquells campaners no es podien ni imaginar, farcits de caramel, peta-zatas de xocolata, melmelades ..., però els mes bons (per mi), son els de sempre, els de pinyons.

Us deixo unes receptes, per qui vulgui provar.

Ingredients( per a uns 60-70 panellets variats):

Per a la base de massapà:

1 kg. de pols d'ametlla marcona( mai amargant), 6 o 7 ous i 800 grams de sucre llustre.

Per a les varietats:
De pinyons: 400 gr. de pinyons (20 gr./panellet), 1 ou per a l'arrebossat, 1 ou per a la pintada.

D'espècies: 5 gr. de curri ( o de cardamom, coriandre o té verd), 2 gr. de nou moscada( o anís estrellat).

Farcit variat: 100 gr. de taronja confitada ( o confitura), 100 gr. de codonyat, 100 gr. de qualsevol altre ingredient que hi vulguem posar ( confitura de maduixa, coco ratllat, festucs, gerds en pols, ...) 
ALERTA! no us passeu de la quantitat de sucre, sinó els panellets es desfaran al forn.

Massa base:
Per fer les qualsevol de les varietats primer farem el massapà. Posem la pols d'ametlla, el sucre i els ous en un recipient, i ho amassem fins que estigui lligat. Es pot fer a mà, però l'ajuda d'una màquina (no un turmix) es d'agraïr, si ho fem a mà no em se ser mandrosos i amassar bé. Aquesta base ens servirà per a totes les varietats.


De pinyons: Barregem un ou batut amb els pinyons. Ensucrem el taulell amb sucre llustre i hi treballem el massapà, fent-ne dos xurros d'uns dos centímetres de diàmetre. Amb un ganivet l'anem tallant en porcions de la mida d'un panellet ( 15 gr.). Els hi donem forma de vola i els arrebossem amb els pinyons que em preparat anteriorment. els col.loquem en una safata de forn i els coem a 220 graus entre 8 i 10 minuts, em de procurar que tinguin mes calor per dalt que per baix.

De taronja confitada: Ensucrem el taulell amb sucre en gra. Al massapà base hi afegim taronja confitada, ho treballem bé fina a obtenir una massa homogènia. Podem fer-ho amb qualsevol tipus de confitura. Amb l'ajut d'una espàtula fem les porcions de la mida d'un panellet i les passem per sucre llustre. Fem un forat al centre del massapà amb el mànec d'un cobert i els posem a coure a 220 graus, entre 8 i 10 minuts. Els deixem refredar un moment i amb l'ajuda d'una màniga pastissera, els farcim amb un punt de confitura en el forat que em fet.

De codonyat: Tallem el codonyat en varetes. Ensucrem el taulell amb sucre en gra i treballem el massapà, fem un xurro i amb un ganivet l'obrim per la meitat, col.loquem les varetes i tanquem de manera que ens quedi un  xurro més gran. Hi empolsem una mica de sucre en gra pel damunt, tallarem el xurro en porcions amb la port que no talla del ganivet, els courem al forn igual que els altres.

D'espècies; Ensucrem la taula. Fem un volcà amb el massapà, posem les espècies que volem dins i ho treballem. Farem un xurro, per porcionar-lo com em fet abans, les arrodonim, i les arrebossem amb sucre amb gra, i al forn igual que amb les altres varietats, vigilant que els vagui mes calor per dalt que per baix.

De cafè: Empolsem la taula amb sucre llustre i fem un volcà amb el massapà que ens quedi, hi afegim un rovell d'ou i una cullerada de cafè soluble. Comencem a treballar la massa, vigilant que l'ou i el cafè es barregin i es desfacin bé, és important no passar-se ni de cafè ni d'ou, podria espatllar la recepte. Posem una mica de sucre llustre per acabar de lligar la massa. Am una espàtula fem les porcions i els donem forma ovalada com de gra de cafè, i amb un estri de cantonades rodones, com ara una cullera fem una insició perquè s'assembli mes. Ho arrebossem amb sucre llustre i els col.loquem en una safata de forn prèviament protegida per un paper de forn o en el seu defecte un tros de (malament conegut per) paper de plata, i ja els podem coure igual que els altres.


Espero que si proveu de fer-ne algun d'aquests us quedin ben bons !!

Additius nocius que no tindriem que ingerir

En aquest primer post, m'agradaria parlar del additius que actualment podem trobar en la gran majoria d'aliments que ingerim. De vegades en som conscients d'altres no.
Son colorants, conservants, potenciadors de sabor, espesseïdors, etc. que es poden separar en tres grups. Es important saber quins son i així decidir si comprar aquell producte quan anem a la botiga, o decidir-nos per quelcom més saludable.
Aquests tres grups es separan segons la nocivitat:

vermell   ---  No tindríem que consumir-los mai, i molt menys els nens i nadons.

negreta  ---  No tindríem que consumir-ne.

altres    ---  No s'aconsella el consum.

És molt difícil no acabar ingerint algun d'aquests additius. Peró si podem evitar-los de tant en tant molt millor.

Aquí els teniu:

E103	E151	E217	E249
E104	E152	E218	E250
E105	E153	E219	E251
E107	E154	E220	E252
E110	E155	E221	E270
E111	E161	E222	E280
E120	E171	E223	E281
E121	E172	E224	E282
E122	E173	E225	E290
E123	E174	E226	E302
E124	E175	E227	E303
E125	E180	E230	E304
E126	E181	E231	E310
E127	E200	E232	E311
E128	E210	E233	E312
E130	E211	E236	E320
E131	E212	E237	E321
E132	E213	E238	E330
E133	E214	E239	E331
E142	E215	E240	E332
			E333